4/11/12

Dance me to the end of love

Quatre dècades!

Tota vida té la seva banda sonora i aquesta n'és, fins ara, la meva:

Primera dècada:
Sempre m'ha apassionat la clàssica. La mare sempre explica que cantava les Valquiries de Wagner quan tenia sis anys.



Segona dècada:
Born to run!!! Ohhh, encara boto i crido al Camp Nou. Tenia catorze anys i com m'agradava.
Pst! i encara ara: "baby we will born to run"



Tercera dècada:
Lovetown de Peter Gabriel. Sempre m'ha apassionat, però aquesta cançó és especial. Les meves filles la van aprendre de petites. I segur que encara se'n recorden.


Quarta dècada:
Balla, balla amb mi fins que l'amor s'acabi. Thank you dear Leonard Cohen



Gràcies a tot@s els que heu fet d'avui un dia tant especial. Gràcies per acompanyar-me i per compartir! A gaudir dels propers (dance me to the end of love...)

2 comentaris:

Teresa Ulldemolins ha dit...

Moltíssimes felicitats!!

És impressionant veure com evolucionem, com anem canviant i amotllant-nos a la nostra època i el nostre temps.

Que sempre ballis i ballis sabent que l'amor de veritat no mor mai.

Gemma Casalé ha dit...

Moltíssimes gràcies Teresa.

Ballem, ballem...